FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser espiritual que, segons les religions bíbliques i l'alcorànica, és intermediari entre Déu i l'home. En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al tercer cor de la tercera jerarquia. àngel de la guarda [o àngel bo, o àngel custodi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dolor, espiritual), experimentar (un fet subjectiu), tenir-ne el sentiment, ésser-ne conscient. Sentia una gran alegria. Sentir admiració per una persona. Sentia que es moria. Ell sentia que es feia pesat. Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt. Quan m'han arrencat el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tot allò que existeix o és concebut d'existir com una entitat separada, sia corpòria o espiritual, real o abstracta. Déu, creador de totes les coses. Totes les coses tenen una fi en aquest món. Veig allà baix una cosa negra. Allò que és real, concret. Anar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà. Ésser com un cos sense ànima. Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. Les facultats de l'ànima. Entitat concebuda com a substància espiritual, distinta del cos i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'Administració pública amb vista a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l'administració del benestar públic i a sostenir l'ordre públic. Poder legislatiu, executiu, judicial. El poder temporal, espiritual, dels papes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pares Adam i Eva. Animal mascle destinat a cobrir les femelles. Membre d'una congregació religiosa que ha rebut l'orde sacerdotal. Al convent hi ha cinc pares i dos germans. Els pares escolapis, jesuïtes. Títol eclesiàstic de reverència. El pare Joan. pare espiritual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imperi romà. El sant sopar o la santa cena. Inclòs dins la setmana santa. Els dies sants. Dimarts sant. Que implica perfecció espiritual. Exempt de tota culpa, de tota impuresa. Conforme a la religió, a la llei moral, just, piadós, recte. Una vida santa. Fer una mort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Morir de mort violenta, inesperada. vida espiritual Exercitació de l'esperit amb vista a la perfecció o l'enriquiment moral o religiós. vida extraterrestre Fenomen vital originat en un cos celeste distint de la Terra. Durada de la vida, successió de fenòmens pels quals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persona o en una cosa. ulls esgarriats Mirada sense fixesa, que reflecteix espant. Facultat espiritual, cognoscitiva, intel·lectual. Els ulls de l'enteniment. Els ulls de la fe. Mirada vigilant. Tenir l'ull sobre algú. l'ull de l'amo La vigilància que solament ell posa en els seus [...]
